no em tenen sinó a mi
em fan anar a l'escola
a aprendre de llegir.
Adéu Catarineta,
laralà, la, la, la la la
La. la, la , laralaràla...
El mestre de l'escola
s'ha enamorat de mi
i em diu a cau d'orella:
Et voldries casar amb mi?
Adéu Catarineta..
Amb muntanyes nevades
per Nadal tornaré
i enmig dels estimats pares
el meu pessebre faré.
Adéu Catarineta...
Gràcies cosins, gràcies néts de l'Antoní i la Montserrat. Desitgem que sempre us mantingueu tan units com ara, com si fóssiu vuit germans.
2 comentaris:
Gràcies a tu, guapíssima, per tota la feinada i tota la teva tendresa...
Que bonic és tenir una família així! Us ho mereixeu tot!
Visca l'Antonino! De petita, amb aquesta cançó plorava i plorava...
Mil petons!
Publica un comentari a l'entrada