dilluns, 31 de desembre del 2007

Petit homenatge a la TIETA CARME


El dia de St. Esteve amb la Meritxell vàrem acompanyar a la mare a veure la tieta Carme. Està a la Residència d'Avis, al peu del Morral, a St. Hipòlit. Va ser molt colpidor. Em vaig emocionar molt, encara ara a l'escriure ho faig. És un vegetal. Això sí, ben cuidada i neta.
Potser ha sigut la tieta que més ens ha estimat. Quan els diaris i telenotícies parlaven tant de la Teresa de Calcuta, jo pensava que ja la coneixia, sempre la tenia a prop. La seva escudella tenia un gust únic i sempre en tenia. Recordo que a l'arribar d'Igualada, ella sortia a l'ampla vorera davant de cal avi amb el seu etern somriure... i el pare li cantava Carmen la cigarrera... La tieta, carregada de la seva fe, ha tingut una vida dura. Sembla com si la posessin a prova... com en Job.
Veure la mare abraçada a ella em va estovar molt. Tot i així tots vàrem sentir com deia: Montserrat. Si podeu, aneu-la a veure. Jo estic segur que ho sent i ben segur que ho agraeix.
Al blog del "Mestre" vull opinar sobre la vida i la mort.
Un record i molt agraïment per els tiets Carme i Isidro.

dissabte, 29 de desembre del 2007

Un nou Nadal entranyable



Gairebé sis hores asseguts al voltant de la taula: menjant el que ja cuinaven les nostres besàvies, cantant Nadales i de tot, recitant poemes, ballant, rient, recordant. I tothom al peu de canó: tothom. Ningú no es va escapar dissimuladament, i és que van ser unes hores felices, de les que no s'obliden! Visca!
Posted by Picasa

El pare i la mare. Dedicat a l'Antoní i la Montserrat


Posted by Picasa
El pare i la mare
no em tenen sinó a mi
em fan anar a l'escola
a aprendre de llegir.

Adéu Catarineta,
laralà, la, la, la la la
La. la, la , laralaràla...

El mestre de l'escola
s'ha enamorat de mi
i em diu a cau d'orella:
Et voldries casar amb mi?

Adéu Catarineta..

Amb muntanyes nevades
per Nadal tornaré
i enmig dels estimats pares
el meu pessebre faré.

Adéu Catarineta...

Gràcies cosins, gràcies néts de l'Antoní i la Montserrat. Desitgem que sempre us mantingueu tan units com ara, com si fóssiu vuit germans.

divendres, 28 de desembre del 2007

Una forta abraçada

M'he passat un entranyable Nadal amb tots vosaltres.
Obriré un blog nou com vaig dir-vos.
Apa! Treballeu i feu bondat,
PEP

dilluns, 3 de desembre del 2007

Dinar de Nadal

Estimada família,

Ja sabeu que aquest Nadal el celebrarem a Sant Hipòlit. Ens hem de trobar per fer els papers del Tió. Ja podeu anar pensant amb les cançons, les dècimes o representacions, les fotos que portarà cadascú com a resum de l'any (màxim deu, eh?) i la cançó que us agradi més (en CD o MP3). Ja n'anirem parlant!

Una abraçada,

M Dolors