Misteris...

Com més gran em faig trobo a faltar dins la nostra societat dosis de misteris. El Sostres diu que la laïcitat és de curts de gambals. Jo també ho crec. Més m'estimo els tions, Reis i cabretes corrent pel Pessebre que la buidor d'ara. Què voleu que us digui... quan era escolà recitaven la missa en llatí, com ja sabeu. Com no entenia ben res del que el capellà deia ho trobava tot misteriós, boirós. Quan ho vàrem dir traduït... vol gallinaci. Repetició de les mateixes i buides frases. Quan veig tants ninots de "papas nöels" penjats de molts balcons em sento d'altre lloc. Jo no sóc d'aquesta cultura i a casa meva no venia cap ninot penjat a les baranes. Venien els Reis!... Pels que encara no havíeu nascut, us ho prometo, a Igualada venia un patge a casa pujant una escala pel balcó. Tots us en podem donar fe. I ens parlava per la ràdio... encara els enyoro i em porto bé perqué el Faruk sigui magnànim.
Un poema per aquesta nit pot ser:

ELS TRES TAMBORS

Si n'eren tres tambors,
venien de la guerra,
el més petit de tots
porta un pom de rosetes.
La filla del Rei n'és
al balcó que es passeja:
-Vine, vine, tambor,
porta aquestes rosetes.
-No us donaré jo el ram
que no em deu l'amoreta.
-L'haveu de demanar
al peire i a la meire,
si us la volen dar,
per mi res no es pot perdre.
-Déu vos guard, Rei francès,
si em doneu la filleta?
- Ix-me d'aquí, tambor,
abans no et faci perdre.
- No em fareu perdre vós,
ni vos no em fareu perdre,
allí en el meu pais
en tinc gent que em defensen.
- Digues, digues, tambor,
digues qui és lo teu peire.
-El meu peire qui és?
És el Rei d'Anglaterra.
- Vine, vine, tambor,
que et donaré la filla.
-No em sento grat de vós
ni de la vostra filla-.

ROMANCER I CANÇONER POPULARS

Hi poso una cançó de la Nit de Reis. És un tastet que tothom sap de la Suite de l'Arlesienne d'en Bizet. L'he extret de l'òpera Carmen i no la sé separar. En tot cas, deixeu-la sonar i, pel minut 2 l'escoltareu. Com ben segur sabeu, és una llegenda escrita pel Daudet. El tema és occità. Però els francesos que tot ho roben, com la potència veïna, la fan passar per gavatxa.