He perdut tots els llençols...

Diem els catalans que "a cada bugada es perd un llençol"...jo els he perdut tots. Faig com aquest vailet m'en vaig del quadre. Els que em coneixeu sempre heu dit que sóc un xic nen...que sóc radicalot, maranya... voleu saber la veritat? Sí en sóc, i no em fa vergonya reconeixer-ho. A més el món dels adults no m'agrada i si mireu la mirada del nen veureu que s'en va com espantat i content de poder sortir-ne, encara.
Sabeu no m'agrada gens aquesta societat gandula, autodestructiva i cofoia (de què?) És perd amb conceptes sense contingut: pau! no a la guerra! vivenda per tothom! Arreu hi han paperots grocs penjats a les parets que resen: NO TENDRAS UNA CASA EN TU PUTA VIDA! i del treball un de similar; sabeu el meu pare era un mestre d'escola i en va tenir dues!! el meus germans tots en tenen! la mare dels meus fills si no les té és perquè no vol...la meva filla també és copropietària ja sabeu perquè les han aconseguides oi? treballant i deixant de fer alguna cosa o sigui esforçant-se i això val per tot. Si jo no tinc casa és perquè no he volgut estalviar, cosa que ben segur hagués fet a l'altra vida. Ara no sentireu mai que el trapella vailetot Pep és queixi que "no tindrà una casa en su puta vida"
A més sento una profunda frustració de la generació que segueix. Ben segur que són bones persones. En general els seus valors no m'agraden gens i les seves prioritats no les comparteixo. Hi ha com un trencament de la cadena generacional. No els interesa gaire el perquè dels fets que vàren intervenir altres generacions seves. Estàn carregats d'ideologia que la defensen cegament. Per nosaltres l'ideologia era una eina més per aconseguir fites que voliem no era el fí.

Bé... per no cansar. No m'agrada com han muntat: la sanitat, l'ensenyament ( a la Dipu en diuen educació), els mossos d'esquadra, la meva ciutat -Barcelona-, la premsa, els problemes d'un país (per exemple el tema de l'aigua)...la societat esportiva Barça l'han torpedejada ara si i ara també...i coses que em deixo....per estar sempre discutin adèu.

Us deixo amb el vostre món, m'en vaig del quadre, el vostre món d'adults no m'agrada...