El dia de St. Esteve amb la Meritxell vàrem acompanyar a la mare a veure la tieta Carme. Està a la Residència d'Avis, al peu del Morral, a St. Hipòlit. Va ser molt colpidor. Em vaig emocionar molt, encara ara a l'escriure ho faig. És un vegetal. Això sí, ben cuidada i neta.
Potser ha sigut la tieta que més ens ha estimat. Quan els diaris i telenotícies parlaven tant de la Teresa de Calcuta, jo pensava que ja la coneixia, sempre la tenia a prop. La seva escudella tenia un gust únic i sempre en tenia. Recordo que a l'arribar d'Igualada, ella sortia a l'ampla vorera davant de cal avi amb el seu etern somriure... i el pare li cantava Carmen la cigarrera... La tieta, carregada de la seva fe, ha tingut una vida dura. Sembla com si la posessin a prova... com en Job.
Veure la mare abraçada a ella em va estovar molt. Tot i així tots vàrem sentir com deia: Montserrat. Si podeu, aneu-la a veure. Jo estic segur que ho sent i ben segur que ho agraeix.Al blog del "Mestre" vull opinar sobre la vida i la mort.
Un record i molt agraïment per els tiets Carme i Isidro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada