Pineda la del Guinart
la més encisera i bella
un capvespre cap al tard
m'hi vaig arribar amb Ella.
La bruseta en duia blanca
son esperit n'era d'or fi
per ser bella res li manca
feia olor de romaní.
Hi ha, no lluny de la pineda
cementiri solitari
i a la ribera del Ter
de la Verge el Santuari.
Cabrera l'encimbellada;
Bellmunt i el vell Sant Martí,
Montseny i les Pirinenques,
tot s'hi albira des d'allí.
Camins verds i blau cel,
somrèiem en la pineda;
quan nasqué el primer estel,
baixàrem cap a la Gleva.
Pineda la del Guinart
miranda de meravella
que és bonic un cap al tard
agemolidet amb Ella.
Antoní Vinyoles
Juliol del 1943
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada